El Govern crea una gran 'xarxa lila' per prevenir la violència masclista en tots els ámbits de la societat

Una gran xarxa lila de país per prevenir les violències masclistes en tots els àmbits de la societat: des dels centres comercials als mercats, transports públics, escoles, universitats i espais veïnals, culturals i esportius. És el punt de partida d'una estratègia que forma part del primer Pla nacional de prevenció de les violències masclistes, impulsat i presentat aquest dilluns pel Departament d'Igualtat i Feminismes. La consellera Tània Verge ho ha definit com un “un punt d'inflexió”.

El pla preveu 222 accions que es duran a terme en molts àmbits de la societat. Entre les diferents actuacions, destaca la formació per a totes les persones que treballen en centres comercials, mercats o associacions veïnals; la creació d'un botó lila accessible des de les principals aplicacions mòbils del transport públic que connectarà directament amb el telèfon d'atenció contra la violència masclista; o l'extensió del sistema de parades a demanda dels autobusos que transiten per espais poc concorreguts.

En definitiva, el Govern vol agrupar totes les estratègies contra la violència masclista que ha posat en marxa sota un mateix pla, que comptarà amb un pressupost de 43 milions. “Hi ha hagut moltes actuacions de caràcter preventiu, però fragmentades, poc dotades de recursos i sense una estratègia de país”, ha indicat Verge, que ha explicat que calia ordenar totes les accions per "anar a l'una" i impulsar noves actuacions en tots els àmbits perquè arribin a tots els col·lectius.

Prevenir i erradicar les violències masclistes a tot arreu

L'objectiu d'aquesta xarxa lila de país és portar la prevenció de les violències masclistes en tots els àmbits de la societat que formen part del dia a dia de les dones, en llocs que tenen a veure amb l'urbanisme, la mobilitat o el transport. Es tracta de portar la prevenció "més enllà del que s'ha fet habitualment", defensa la directora general per a l’Erradicació de les Violències Masclistes, Laia Rosich. "Vivim immersos en una cultura en què en tots els àmbit de la nostra vida podem impulsar accions concretes per prevenir la violència", afegeix.

Algunes de les accions tenen a veure amb l'urbanisme. Més enllà de les dades objectives, hi ha una percepció de les dones de l'espai públic que les condiciona el dia a dia i fa que no surtin o canviïn els seus recorreguts. En aquest sentit, mesures com la millora de la il·luminació, la senyalització, l'ús dels espais o el manteniment poden esdevenir clau per millorar aquestes sensacions de seguretat. És el que es coneix com urbanisme amb perspectiva de gènere.

Es tracta de portar la prevenció més enllà del que s'ha fet habitualment

Un altre dels eixos del pla és la transformació de l’administració pública. D’una banda, s’elaboraran nous protocols i s’actualitzaran els existents perquè les accions de prevenció siguin centrals. Això abarca des de l’abordatge de les violències als espais d’oci, passant per l’atenció policial o l’àmbit de les universitats.

En l’àmbit escolar, es crearan espais preventius com els punts liles irisats i es reforçarà la Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència (USAV) amb un servei d’intervenció davant possibles casos de violència masclista. Un equip especialitzat actuarà i es desplaçarà en casos d’alt impacte comunitari per donar suport tant a l’alumnat com als docents. En les universitats s’incorporarà una assignatura obligatòria sobre perspectiva de gènere al Grau de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE).

En l’àmbit cultural, es crearà la figura de coordinació d’intimitat, que tradicionalment en els rodatges pacta les escenes més difícils o que poden generar abús, com les sexualment explícites o els nus. “És una figura que s’aplica en molts altres àmbits d’arts escèniques”, ha dit Rosich, que ha defensat “l’empenta” d’aquesta figura, que ha de permetre negociar i acompanyar què es farà, com es farà i que tothom se senti bé. “És sumament preventiva”, ha conclòs.