El pla B del Sabadell si fracassa l'OPA del BBVA: quatre candidats a una fusió que disparen un 40% els seus beneficis

El Banc Sabadell va treure pit aquest dijous del 58,6% en què ha disparat els seus beneficis en el primer trimestre de l'any, just quan el Govern espanyol ha anunciat que sotmetrà a consulta pública l'OPA del BBVA, la CNMC aprova l'operació, però amb condicions, i Junts i PP coincideixen a oposar-se a la fusió dels dos gegants financers. Un creixement dels guanys que el banc català ha aprofitat per augmentar en 100 milions la retribució als seus accionistes, que ascendirà a 3.400 milions sumant repartiment de dividends i recompra de títols. "L'OPA no té futur", va recalcar el conseller delegat del Sabadell, César González-Bueno, en la presentació dels resultats del banc, després d'advertir del “rebuig generalitzat” que suscita l'operació.

En el seu lloc, González-Bueno ha tornat a esmentar la possibilitat que l'entitat s'embarqui en alguna fusió alternativa. “Podria tenir sentit [en bancs mitjans o petits], entre ells o amb nosaltres”, va assegurar el conseller delegat, informa Europa Press. Un pla B que l'executiu ja havia avançat en entrevistes amb El Periódico i TV3. En elles, fins i tot citava als possibles candidats: Bankinter, Abanca, Unicaja i Ibercaja. Les entitats que segueixen al Sabadell en el rànquing de la banca estatal.

Una unió entre bancs és possible excepte en el cas dels tres més grans, Santander, BBVA i CaixaBank, “que ja són prou o massa grans, segons es miri”, per competir a Espanya, va explicar a la televisió catalana. “La resta tenim una grandària i una complementarietat geogràfica que funciona”, va afegir.

En declaracions a El Periódico, González-Bueno va ser més explícit. “Aquest tipus d'operacions tenen sentit sempre que no perjudiquin la competència i es facin de manera amigable. I amb aquestes dues premisses, qualsevol operació cal estudiar-la, perquè les operacions nacionals tenen sinergies de costos i poden fins a tenir sinergies positives d'ingressos, i per tant cal estar-hi sempre obert”.

Més hipoteques

Les quatre entitats citades són bancs mitjans, a molta distància dels quatre campions financers espanyols, i tres d'ells tenen un mercat regional ben delimitat. El negoci del més important, Bankinter, en canvi, sí que és d'àmbit nacional. Tots han tancat el primer trimestre amb resultats espectaculars.

De fet, Bankinter ha guanyat un 34,5% més que en el mateix període de 2024, 270 milions, poc més de la meitat que el Sabadell. Com la resta dels bancs, el que presideix Gloria Ortiz ha donat un “impuls” a la seva “estratègia comercial” per compensar la baixada dels tipus d'interès, la qual cosa li ha permès gaudir d'un creixement de les comissions netes del 13,5%. Bankinter, que presumeix d'una de les ràtios de rendibilitat sobre recursos més altes d'Espanya i Europa, l'ha millorat fins al 18,8% i el 19,9% en els dos paràmetres que la mesuren (ROE i ROTE). Per establir una comparació: els indicadors del Santander són del 13,4% i el 16,6%, respectivament.

El benefici d'Abanca fins a març ascendeix a 220 milions, un 38,9% més que fa un any. També ha tirat el banc gallec del reforç a l'activitat comercial per optimitzar els seus resultats: en els tres primers mesos de l'any ha guanyat 36.000 clients, amb un augment del 23% respecte al mateix període de 2024. D'ells, 11.000 són portuguesos: al juliol de l'any passat Abanca va tancar la compra del 100% de Banc BIC Português, la qual cosa va convertir l'entitat de Juan Carlos Escotet en el setè banc de Portugal. A Espanya, Abanca va signar un 53% més de crèdits i al país veí va quintuplicar els préstecs concedits.

Relacionado con este tema

Creix el front català contra l'opa del BBVA al Sabadell després de l'informe de la CNMC

Públic

“Bona dinàmica comercial”

Fins a març, Unicaja, el banc andalús, va guanyar un 43% més respecte a 2024. El seu benefici va ascendir a 158 milions, gràcies al que denomina com a “bona dinàmica comercial”. Així, va concedir 2.595 milions d'euros en nous préstecs i crèdits, un 47,7% més, dels que 714 milions van ser hipoteques a particulars. A més, el crèdit al consum va créixer un 5,8%. Només les comissions que el banc va cobrar pels fons d'inversió que gestiona es van elevar un 17% respecte al mateix període de l'any anterior.

La millora del benefici d'Ibercaja, el menor dels quatre mitjans, va ser no obstant això la més gran, un 47%. Encara que les seves xifres són certament més modestes, 84 milions. L'entitat, l'àmbit principal de la qual és la comunitat d'Aragó, ha aprofitat la caiguda dels tipus d'interès per a disparar els seus crèdits hipotecaris en un 43%, la qual cosa li permet exhibir una cartera de 17.484 milions d'euros. La cartera de crèdit a les empreses va créixer un 6,2%, fins a aconseguir els 8.775 milions.

Encara que les espases segueixen enlaire, pendents de la decisió del Govern espanyol, els banquers porten mesos preparats per a un desenllaç que cada vegada està més a prop. L'estiu passat, Juan Carlos Escotet ja va deixar caure que amb aquesta mena d'operacions “sempre sorgeixen oportunitats” i d'una manera “escrupolosament lligada a les bones pràctiques de competència”, el banc gallec s'interessarà per aquestes oportunitats “que puguin sorgir”. Abanca, amb una còmoda quota del 42% a Galícia, té “capacitats per competir” en el nou escenari que sorgeixi després de l'OPA, va destacar.