La Unió Europea torna a ajornar la votació per l'oficialitat del català

La votació per l'oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea ha quedat ajornada de nou davant la manca d'unanimitat entre els 27 per validar la petició d'Espanya. Segons l'ACN, almenys deu estats membres han demanat al Govern espanyol que retirés la votació pels dubtes legals i econòmics que encara mantenen alguns governs nacionals. Entre aquests hi ha Alemanya, Itàlia, França, Suècia i Finlàndia.

Espanya ha posat sobre la taula una proposta que plantejava una implementació progressiva del català, el basc i el gallec i alhora garantia que les despeses econòmiques derivades de la mesura les assumiria el Govern espanyol. Fins a l'últim moment, l'Executiu de Pedro Sánchez ha pressionat els socis europeus per poder ampliar la llista de llengües oficials de la UE, ja que l'oficialitat del català a la UE és un dels acords entre el PSOE i Junts per fer presidenta del Congrés a Francina Armengol, un compromís que posteriorment va derivar en la investidura de Pedro Sánchez.

El Govern espanyol necessitava que cap estat membre es posicionés en contra de la proposta, ja que la mesura requereix la unanimitat dels 27 per ser aprovada. Però, de nou, l'Executiu ha topat amb els dubtes d'alguns estats membres, que finalment han decidit apartar la decisió. La votació podria tornar a la taula dels 27 en la pròxima reunió del Consell d'Afers Generals de la UE, que se celebrarà el pròxim 24 de juny. La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, però, no posa cap "termini ni calendari" per a un nou intent. "Nosaltres, des de ja, seguirem dialogant i treballant amb la resta de països per convèncer-los tan aviat com sigui possible", ha dit. 

De fet, a la seva arribada a la reunió d'aquest dimarts, diversos ministres han expressat que mantenien dubtes sobre la qüestió i han demanat més temps per poder analitzar la proposta i les seves implicacions. El ministre d'Afers Europeus de Finlàndia, Joakim Strand, ha assegurat que el tema no estava prou "madur" i continuaven existint "preocupacions", no només per part dels estats membres, també des dels serveis jurídics del Consell de la UE. "Esperem que no hàgim de votar avui, perquè encara hi ha dubtes", ha afirmat el finlandès abans de començar la reunió.

El català té uns 10 milions de parlants a la UE i, en comparació amb les 24 llengües oficials de la UE, és la tretzena més parlada, per davant de l’anglès, el danès, el finès, el suec o el gaèlic. El setembre i el desembre del 2023, la Moncloa ja va haver de retirar la votació sobre l'oficialitat del català a la Unió Europea.

Arguments defensats per Espanya

En la seva batalla per aconseguir la unanimitat dels 27, Espanya havia posat sobre la taula una proposta d'implementació progressiva de l'oficialitat i s'havia compromès a assumir els costos econòmics de la mesura, que la Comissió Europea va estimar en 132 milions. 

A més, per convèncer la resta de governs, la majoria dels quals governats per partits de l'òrbita del Partit Popular Europeu (PPE), que té majoria al Consell de la UE, l'Executiu espanyol ha fet circular en els últims dies una sèrie de documents en què defensa que donar l'estatus de llengua oficial de la UE al català, el basc i el gallec no suposarà un precedent per altres llengües minoritàries o minoritzades. Per exemple, entre els països bàltics, el temor és que generi un precedent pel rus, mentre que a Xipre passa també amb el turc.

Relacionado con este tema

Tot el que has saber del Pacte Nacional per la Llengua que divideix l'independentisme

Judit Castaño

En aquest sentit, la responsable d'Afers Europeus de Xipre, Marilena Raouna, ha destacat a l'arribar a la reunió que el més important és que l'oficialitat del català no generi un "precedent" per altres llengües. Raouna ha admès que el país que ha estat donant suport a la mesura "constructivament", però ha demanat també consens i evitar que l'aprovació suposi que altres llengües puguin intentar demanar el mateix en el futur.

Les maniobres del PP

En els darrers dies, el Partit Popular d'Alberto Núñez Feijóo també ha pressionat perquè els governs conservadors de la UE s'oposessin a donar suport a la petició espanyola. El secretari general del PPC, Santi Rodríguez, va admetre dilluns que Feijóo havia fet trucades a altres capitals europees per demanar que es mostressin en contra.  

Fonts de la Moncloa han admès que la situació "s'ha complicat" en les últimes hores fruit de la pressió del PP, que "ho ha posat difícil" amb les seves gestions amb els socis europeus per impedir l'oficialitat, però han insistit que segueixen essent "optimistes" respecte al futur.